Jo em vaig casar un dissabte 13... potser per això aquest número m'agrada tant i em va fer especial il·lusió que l'ONG en la que treballo, World Vision, decidís començar avui, dimarts 13, la campanya Hazlo Realidad

En ella, demanem una cosa tan fàcil com enviar un sms amb la paraula REALIDAD al 27070

Només amb això (es triga menys d'un minut, comprovat!) aportes 1,42 euros que, sumats als de TOOOOOTS els altres serviran per comprar llavors, mosquiteres, aigua potable, educació, tractaments mèdics... en fi, perquè s'acompleixin els teus millors desitjos per qui més ho necessita.

A més, al web proposem missatges xulos (com aquest de l'esquerra) per enviar bons desitjos als amics d'aquí.

M'ajudes a fer-ho realitat?

Pepermolen por World Vision

Ayer Niels nos recibió con una selección de comida holandesa (ensaladas, dips, carne a la plancha con distintas salsas, y un brownie delicioso) en su restaurante Pepermolen de Malgrat de Mar. ¿El motivo? Cerrar la temporada y recaudar fondos a beneficio del proyecto de World Vision para paliar la hambruna en el cuerno de África.

Niels no cobró nada por el almuerzo y las bebidas, sino que todos los comensales pusimos en una hucha lo que nos pareció para apoyar a las familias que tanto están sufreindo por culpa de la sequía.

Fue un día muy bonito, conocimos a gente encantadora, comimos muy bien y, encima, todo por una buena causa: ¡Mil gracias Niels! ¡Y también a las 2 Lourdes, a Jucasel y a mi familia por estar siempre ahí!

¡Ah! Para los que no pudísteis venir y queréis todavía apoyar a la causa, haced click aquí.

40 no se cumplen cada día...

Faltaron algunos GRANDES amigos... pero estuvieron "in spirit" (que dirían los Twocats)

Con los que vinieron (algunos desde Madrid o La Almunia): muchos y, sobre todo, MUY QUERIDOS amigos lo pasamos genial, como se puede ver en la foto.

¡GRACIAS POR UN 40 CUMPLEAÑOS INOLVIDABLE!

Classe Magistral

Gràcies als cinemes Verdi i al TR3SC, ahir vaig poder gaudir d'una pel·lícula i d'una conferència del Dr. Arcadi Oliveres que em van ajudar a entendre millor el món en què vivim.
Let's Make Money (Vamos a Hacer Dinero) posa veu als inversors en països emergents "Aquesta ciutat ens rebaixa impostos o fins i tot no ens en cobra per instal·lar-nos aquí... nosaltres contractem treballadors que sí paguen l'impost sobre el consum i la renda i això els compensa i a més així es converteixen en una capital financera",
Als empresaris que creen grans empreses en països pobres "Hem de mantenir els costos baixos" "En aquest país mai arribaran a arreglar els problemes mediambientals, no s'ho poden permetre"
Als dirigents de països del Sud "Si no podem vendre el cotó a un preu just, si el govern d'Estats Units no deixa de subvencionar la seva producció de cotó, no tindrem més remei que envair Europa"
Als sicaris financers (personatge que desconeixia, i ben sinistre) i als creadors del pensament neoliberal... Fins i tot, als especuladors de la construcció a la Costa del Sol "Aquí se construirán viviendas limitadas, 500 en la primera fase"
Què podem fer contra tot això? Les propostes del Sr. Oliveres:
Recolzar els manifestos dels indignats i seguir les cassolades
Decidir una cosa que vulguem canviar, buscar-ne el grup d'acció i adherir-nos-hi
Informar-nos de les propostes sorgides del Fòrum Social i ajudar a fer-les realitat
Informar-nos sobre què comprem, què es fa amb els nostres diners... i si no ens agrada: comprem altres coses i posem els diners a bancs ètics
Ser austers i coherents (tant com sigui possible)
Fer objecció fiscal
Veure menys televisió i mitjans massius, buscar més fonts d'informació fidedignes, PENSAR i reflexionar més
Tenim una feina important: canviar el sistema per deixar de viure bé a costa de 4.500.000 persones

Contra la crisis, recorte del gasto militar

Parece que gobierne quien gobierne estamos al servicio de la industria armamentísitca. Yo he encontrado algo que puedo hacer al respecto: objeción fiscal al gasto militar.

Ahora que viene la campaña de la renta, animo a todo el mundo a hacerlo. Es muy fácil y (tanto si la declaración os sale a pagar como si es a ingresar) evitaréis que vuestros impuestos financien las bombas racimo, por ejemplo.

Encontraréis mucha info en internet. Aquí va una guía rápida para hacerlo:

¡BASTA DE GUERRAS! Y desde luego ¡No con mi dinero!

Hem aconseguit eradicar el cuc de Guinea

Us convido a llegir l'entrevista que m'han fet al web de World Vision:
http://worldvision.es/el-gusano-guinea-ghana-es-asunto-del-pasado_156
I a veure el video sobre una malaltia terrible, el cuc de Guinea, que podem dir amb orgull que hem aconseguit eradicar gràcies a l'esforç conjunt del govern de Ghana, les institucions de salut, les comunitats i World Vision.
Notícies tan bones com aquesta no es reben cada dia :)

Enfermeras y salud comunitaria

En todo el distrito de Zabzugu-Tatale (94.000 habitantes) sólo hay una clínica (al lado están construyendo lo que será el primer y único hospital), 3 centros de salud y 5 puestos de salud. Por eso es tan importante la coordinación que hemos conseguido con el ministerio de salud y el personal de salud local para hacer campañas conjuntas de vacunación, nutrición y prevención de enfermedades.
Un niño que tiene todas las vacunas, a quiénes sus padres mantienen bien alimentado y cuya madre (no nos engañemos, las mujeres son las principales responsables de los hijos) hierve el agua para beber, sabe cómo preparar un suero casero para atajar la diarrea y le insiste para que se lave las manos antes de comer (¡¡¡Sin cubiertos!!!) tiene muchas más posibilidades de sobrevivir.
Queda mucho por hacer, pero conocer a las enfermeras y ver en directo la vacunación y seguimiento nutricional de menores de 5 años en Mangoase te deja definitivamente un buen sabor de boca.

Families

Les famílies de Zabzugu tenen una mitjana de 8 fills, i si el pare és musulmà (com és el cas del 26% de la població) el nombre de dones i de fills són "tants com en pugui mantenir".
Una de les famílies que vam visitar eren 16 persones vivint en una casa formada per diverses cabanes, totes amb terra i parets d'atovó, sostre de branques i fulles i sense pràcticament mobiliari (dormien a terra amb estores). Això sí, tothom per rebre els visitants vinguts d'Espanya es va posar els millors vestits que tenien (n'estic segura que en algun cas fins i tot els van demanar als cosins o veins per sortir ben guapos a les fotos). Pobres sí, però presumits :)

Manili

A Manili vam conèixer l'Amadou, un professor que dona classe en una escola semi destruida (de les 3 aules que tenia originalment les darreres pluges només n'han deixat una dreta) a 111 nens i nenes d'entre 6 i 12 anys i en 2 llengües diferents, dagbani i likpakpa.
Com aquesta n'hi ha dotzenes a la zona... mica en mica i amb la col·laboració entre govern i ONG esperem que d'aquí a uns anys siguin l'excepció.

Zabzugu

Per fi ahir, després de 90 kilòmetres de carretera secundària i 40 de pista, vam començar a veure les comunitats i els projectes de World Vision de construcció de pous i d'aigua potable.. i nens, molts nens i nenes feliços de rebre la visita de gent que ve de tant lluny i desitjant tocar les nostres mans blanques per veure si, a part del color, la nostra pell té un tacte diferent.
Com sempre, vam poder comprovar que els nostres col·legues de World Vision Ghana són una gent admirable per la seva dedicació i professionalitat i molt estimats a les comunitats.
A més, el District Chief ens va rebre amb tots els honors i va destacar la feina que estem fent principalment en salut, aigua i sanejament. Això carrega les piles per seguir treballant en nous projectes!
La representació que van fer els joves sobre normes bàsiques d'higiene: rentar-se les mans, tapar els excrements si un fa les seves necessitats al camp (única opció per moltes famílies), rentar els plats després de menjar, etc. Va ser molt divertida i instructiva... això sí, el següent que hem de treballar és l'enfoc de gènere, perqué a l'obra els homes dinaven "repatxingats" al menjador i les dones de peu a la cuina!

Accra

Avui visita cultural a Accra. El museu nacional està molt deixat, però té bona informació sobre el comerç d'esclaus que va patir Ghana (com d'altres països de la Costa de l'Or i altres llocs d'Àfrica) entre els segles XVII i XIX... un lloc per reflexionar.
Després un mercat d'artesania per copsar quins són els productes típics: roba (amb estampats plens de color), figures de fusta (principalment banús) , cuir i instruments musicals de percussió.
Per dinar, fufú (una mena de puré de batata) i pollastre i a la tarda platja d'aigua deliciosa, palmeres i sorra blanca... de postal d'agència de viatges la Kokrobite beach.
Per avui ho deixo aquí que demà a les 4:30 ens venen a buscar per anar a Tamale i començar la feina.

Primeres sensacions: aterrada a Accra

Calor, humitat, arbres i verd entremig dels edificis... Sí, sí, això és el tròpic!

Els tràmits d’entrada i duana han estat molt ràpids i les maletes han arribat: Visca!

Estranyament per una ex-colònia britànica, els volants van a l’esquerra i es condueix per la dreta. El tràfic és una mica caòtic i les voreres no tenen llambordes sinó sorra. Pel que deixen veure els murs i filferros que les envolten, les cases que es veuen a banda i banda dels carrers que porten de l’aeroport al Sunlodge hotel són ben maques. Això sí, l’únic edifici que hem vist amb ascensor no era un bloc de pisos, sinó una empresa... farmacèutica, per cert.

He flipat amb els semàfors amb llums LED i amb una farmàcia grandiosa oberta a quarts de 10 del vespre.

El sopar: Tilapia (peix semblant a la daurada) amb vegetals i una salseta una mica picant: BONÍSSIM!

La gent que ens hem trobat és MOLT amable... bé, els que ens volien portar les maletes a l’aeroport eren amables interessats, però la resta han estat naturalment simpàtics i quan hem mostrat interès per la ciutat s’han bolcat a explicar-nos detall tot el què val la pena veure... que no és gaire. Hem après que Akwaba vol dir Benvinguts en Akan i que quan ens diuen això hem de respondre Medaase (gràcies)!

Me’n vaig a dormir que ja són les 23:30h (24:30 a Barcelona) i el cap no em dona per més. A veure si demà no em desperten ni el llum que entrarà (segur) per les cortines de l’habitació ni el noi que ha promès netejar la piscina (estava plena de formigues voladores perquè aquesta tarda hi ha hagut tempesta) J

Ghana

La verdad es que hace tiempo que quería estrenarme como blogger, pero el miedo a la inconstancia había podido conmigo hasta hoy.

El motivo del primer post: mi viaje a Ghana. No es por placer sino por trabajo, aunque esta es la parte bonita de lo que hago en World Vision: conocer de primera mano los proyectos que he visto en letras y números... y, sobre todo, a los fabulosos compañeros de terreno y a los beneficiarios de nuestros proyectos.

Sé de Ghana que es un país tropical, que formaba parte de lo que en el Siglo XVI se llamó la Costa del Oro, con la que comerciaban portugueses, holandeses y otros europeos y que en el siglo XIX fue colonia británica (de ahí que el idioma oficial sea el inglés, aunque en el país se hablan ¡78 lenguas más!). 

Sé que fue país de negreros y esclavos. Sé que tiene grandes riquezas naturales pero que, para variar, no están bien gestionadas: no se procesa el delicioso cacao que produce el país, ni muchas otras materias primas que exportan sin procesar (o casi), obteniendo mínimos beneficios, mientras que se importan productos industriales. Sé que la riqueza está mal distribuida ¡Vaya novedad!

Sé también que la esperanza de vida es de 57 años, que de cada 1.000 niños que nacen, 76 se mueren antes de cumplir los 5 años y que un tercio de la población vive con menos de un euro al día...

¡Tengo unas ganas locas de ver qué pinta tiene este país!

 Si Dios quiere y el internet lo permite, os lo iré contando en los próximos días...