sábado, 12 de febrero de 2011

Primeres sensacions: aterrada a Accra

Calor, humitat, arbres i verd entremig dels edificis... Sí, sí, això és el tròpic!

Els tràmits d’entrada i duana han estat molt ràpids i les maletes han arribat: Visca!

Estranyament per una ex-colònia britànica, els volants van a l’esquerra i es condueix per la dreta. El tràfic és una mica caòtic i les voreres no tenen llambordes sinó sorra. Pel que deixen veure els murs i filferros que les envolten, les cases que es veuen a banda i banda dels carrers que porten de l’aeroport al Sunlodge hotel són ben maques. Això sí, l’únic edifici que hem vist amb ascensor no era un bloc de pisos, sinó una empresa... farmacèutica, per cert.

He flipat amb els semàfors amb llums LED i amb una farmàcia grandiosa oberta a quarts de 10 del vespre.

El sopar: Tilapia (peix semblant a la daurada) amb vegetals i una salseta una mica picant: BONÍSSIM!

La gent que ens hem trobat és MOLT amable... bé, els que ens volien portar les maletes a l’aeroport eren amables interessats, però la resta han estat naturalment simpàtics i quan hem mostrat interès per la ciutat s’han bolcat a explicar-nos detall tot el què val la pena veure... que no és gaire. Hem après que Akwaba vol dir Benvinguts en Akan i que quan ens diuen això hem de respondre Medaase (gràcies)!

Me’n vaig a dormir que ja són les 23:30h (24:30 a Barcelona) i el cap no em dona per més. A veure si demà no em desperten ni el llum que entrarà (segur) per les cortines de l’habitació ni el noi que ha promès netejar la piscina (estava plena de formigues voladores perquè aquesta tarda hi ha hagut tempesta) J

1 comentario:

ojalancia dijo...

Que sigui profitós el viatge. Un petó

Ernesto