Contra la crisis, recorte del gasto militar

Parece que gobierne quien gobierne estamos al servicio de la industria armamentísitca. Yo he encontrado algo que puedo hacer al respecto: objeción fiscal al gasto militar.

Ahora que viene la campaña de la renta, animo a todo el mundo a hacerlo. Es muy fácil y (tanto si la declaración os sale a pagar como si es a ingresar) evitaréis que vuestros impuestos financien las bombas racimo, por ejemplo.

Encontraréis mucha info en internet. Aquí va una guía rápida para hacerlo:

¡BASTA DE GUERRAS! Y desde luego ¡No con mi dinero!

Hem aconseguit eradicar el cuc de Guinea

Us convido a llegir l'entrevista que m'han fet al web de World Vision:
http://worldvision.es/el-gusano-guinea-ghana-es-asunto-del-pasado_156
I a veure el video sobre una malaltia terrible, el cuc de Guinea, que podem dir amb orgull que hem aconseguit eradicar gràcies a l'esforç conjunt del govern de Ghana, les institucions de salut, les comunitats i World Vision.
Notícies tan bones com aquesta no es reben cada dia :)

Enfermeras y salud comunitaria

En todo el distrito de Zabzugu-Tatale (94.000 habitantes) sólo hay una clínica (al lado están construyendo lo que será el primer y único hospital), 3 centros de salud y 5 puestos de salud. Por eso es tan importante la coordinación que hemos conseguido con el ministerio de salud y el personal de salud local para hacer campañas conjuntas de vacunación, nutrición y prevención de enfermedades.
Un niño que tiene todas las vacunas, a quiénes sus padres mantienen bien alimentado y cuya madre (no nos engañemos, las mujeres son las principales responsables de los hijos) hierve el agua para beber, sabe cómo preparar un suero casero para atajar la diarrea y le insiste para que se lave las manos antes de comer (¡¡¡Sin cubiertos!!!) tiene muchas más posibilidades de sobrevivir.
Queda mucho por hacer, pero conocer a las enfermeras y ver en directo la vacunación y seguimiento nutricional de menores de 5 años en Mangoase te deja definitivamente un buen sabor de boca.

Families

Les famílies de Zabzugu tenen una mitjana de 8 fills, i si el pare és musulmà (com és el cas del 26% de la població) el nombre de dones i de fills són "tants com en pugui mantenir".
Una de les famílies que vam visitar eren 16 persones vivint en una casa formada per diverses cabanes, totes amb terra i parets d'atovó, sostre de branques i fulles i sense pràcticament mobiliari (dormien a terra amb estores). Això sí, tothom per rebre els visitants vinguts d'Espanya es va posar els millors vestits que tenien (n'estic segura que en algun cas fins i tot els van demanar als cosins o veins per sortir ben guapos a les fotos). Pobres sí, però presumits :)

Manili

A Manili vam conèixer l'Amadou, un professor que dona classe en una escola semi destruida (de les 3 aules que tenia originalment les darreres pluges només n'han deixat una dreta) a 111 nens i nenes d'entre 6 i 12 anys i en 2 llengües diferents, dagbani i likpakpa.
Com aquesta n'hi ha dotzenes a la zona... mica en mica i amb la col·laboració entre govern i ONG esperem que d'aquí a uns anys siguin l'excepció.

Zabzugu

Per fi ahir, després de 90 kilòmetres de carretera secundària i 40 de pista, vam començar a veure les comunitats i els projectes de World Vision de construcció de pous i d'aigua potable.. i nens, molts nens i nenes feliços de rebre la visita de gent que ve de tant lluny i desitjant tocar les nostres mans blanques per veure si, a part del color, la nostra pell té un tacte diferent.
Com sempre, vam poder comprovar que els nostres col·legues de World Vision Ghana són una gent admirable per la seva dedicació i professionalitat i molt estimats a les comunitats.
A més, el District Chief ens va rebre amb tots els honors i va destacar la feina que estem fent principalment en salut, aigua i sanejament. Això carrega les piles per seguir treballant en nous projectes!
La representació que van fer els joves sobre normes bàsiques d'higiene: rentar-se les mans, tapar els excrements si un fa les seves necessitats al camp (única opció per moltes famílies), rentar els plats després de menjar, etc. Va ser molt divertida i instructiva... això sí, el següent que hem de treballar és l'enfoc de gènere, perqué a l'obra els homes dinaven "repatxingats" al menjador i les dones de peu a la cuina!

Accra

Avui visita cultural a Accra. El museu nacional està molt deixat, però té bona informació sobre el comerç d'esclaus que va patir Ghana (com d'altres països de la Costa de l'Or i altres llocs d'Àfrica) entre els segles XVII i XIX... un lloc per reflexionar.
Després un mercat d'artesania per copsar quins són els productes típics: roba (amb estampats plens de color), figures de fusta (principalment banús) , cuir i instruments musicals de percussió.
Per dinar, fufú (una mena de puré de batata) i pollastre i a la tarda platja d'aigua deliciosa, palmeres i sorra blanca... de postal d'agència de viatges la Kokrobite beach.
Per avui ho deixo aquí que demà a les 4:30 ens venen a buscar per anar a Tamale i començar la feina.